Després de dies i dies de jugar a amagar-nos i fer la típica cançoneta: "On és el papa/mama/Abril" i amagar-se darrera un drap i aleshores aparèixer i fer "taaat aquí és" un dia l'abril ens va sorprendre fent-ho ella. Va agafar els llençols, o la aprt de baix del seu vestit, o el Sigfrid o un tovalló, va aixecar els braços i se'l va posar a la cara molta estona...aleshores nosaltres li vam dir (quan vam entendre que feia el joc) "On és l'Abril?" i ella al cap d'un moment abaixa els braços tota eneèrgica i apareix amb un gran somriure a la cara. I això ho ha arribat a fer 6 i 7 vegades seguides, i acad cop és igual de divertit o més! Va ser un gran moment perquè deu ser dels primers cops que feia una cosa que havia vist que fèiem nosaltres però que no havíem tingut ni tansols el pensament d'ensenyar-li, ens pensavem que era massa petita i va i ella sense més, ens ha sorprès jugant-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada