On és l'Abril? Taaaaat!

Després de dies i dies de jugar a amagar-nos i fer la típica cançoneta: "On és el papa/mama/Abril" i amagar-se darrera un drap i aleshores aparèixer i fer "taaat aquí és" un dia l'abril ens va sorprendre fent-ho ella. Va agafar els llençols, o la aprt de baix del seu vestit, o el Sigfrid o un tovalló, va aixecar els braços i se'l va posar a la cara molta estona...aleshores nosaltres li vam dir (quan vam entendre que feia el joc) "On és l'Abril?" i ella al cap d'un moment abaixa els braços tota eneèrgica i apareix amb un gran somriure a la cara. I això ho ha arribat a fer 6 i 7 vegades seguides, i acad cop és igual de divertit o més!  Va ser un gran moment perquè deu ser dels primers cops que feia una cosa que havia vist que fèiem nosaltres però que no havíem tingut ni tansols el pensament d'ensenyar-li, ens pensavem que era massa petita i va i ella sense més, ens ha sorprès jugant-hi!

Menjant xai a Santa Creu

Continuant amb el menjar, aquí tenim a l'Abril descobrint les costelles de xai un dia que vam anar a dinar carn a la brasa a Santa Creu: tots dinant i ella es va passar tot el dinar rosegant i repelant les costelles que li donàvem amb una fruició..... Tota una descoberta! 

Ara sí: comencem a tastar menjar!

Ara que l'Abril ja ha fet mig any hem començat amb el menjar! Quina descoberta! Com que tot s'ho posa a la boca, tot, doncs el menjar també i així que vagi provant..s'ha obert un món nou perquè fins ara el què es posava a la boca no tenia ni gust ni s'ho podia empassar però ara tot canvia. Només li faltava això a aquesta nena, perquè si ja és curiosa de mena amb això del menjar encara més! I de moment ja ha provat filet, asado, pollastre a l'ast, meló, plàtan, pastanaga, poma, pera, salmorejo, trinxat, arròs, llenties, costelles de xai, bastonets de pa, papilles de cereals, de fruita, suc de taronja, crema de pastanaga, patata bullida, gazpatxo, pollastre amb samfaina, bròquil, bledes,....i és clar això és un món inacabable d'aliments i cada cop li agrada més, i es llença endavant a provar-ho, s'ho posa a la boca, fa cares quan nota el gust i sobretot quan ha après a empassar (que també ho havia d'aprendre) fa una cara mentre li va passant per dins...i cada dia es veu com va evolucionant amb el tema del menjar, és una passada! No sabem com anirà més endavant ni com menjarà però de moment que juguem són estones molt divertides de descoberta de gustos, textures, coberts, empassar, sabors, colors, olors, tocar-ho tot, posar-s'ho tot a la boca i així anar experimentant tots junts.

Hem començat amb un tros de poma i aquetsa ha estat la reacció:

s'ho mira amb curiositat

Ho tasta

Sembla una patata fregida però és un tros de poma

Aquest 1er cop no va ser gaire èxit però després tallant un tros més gran i deixant que se'l posés sola ala boca i xuclés vam millorar molt!  Tant que amb les barres la va trencara a bocins...

 Aquí vam passar a la patata bullida

Claríssimament no li agrada, i que li posin a la boca menys: vol agafar-ho ella amb els seus ditets o si més no agafar la cullera que li acostes i posar-se-la ella a la boca. I en això no ha cedit, s'ho menja molt millor quan s'ho emporta ella a la boca i quan ja en té prou també t'ho fa saber: no agafa la cullera i aparta el cap enlloc d'abocar-s'hi com una fera

Aquí com que encara no menjava gluten li vam fer sèmola d'arròs amb caldo de verdures i pollastre. Aquest va ser l'autèntic merder i tots vam acabar amb sèmola per tot arreu però li va agrada més

Es pot veure com va agafar la sèmola amb els dits i va intentar posar-se-la a la boca...

sèmola per tot arreu

Sembla que li agradi

Agafant la cullera amb les 2 mans!!!

L'Abril fa de perruquera

Amb el què li agrada a l'Abril tocar-ho tot, hem descobert una nova cosa que li pirra: posar-se darrera el cap d'algú amb les cames penjant i agafar-li els cabells com si li rentés el cap! Es posa a riure i li fa molta gràcia... Ja té molta mania d'agafarr els cabells i tocar la cara, els ulls, la boca, els forats del nas i les orelles...però això de pujar a darrera encara no ho havia provat i només cal veure la cara de concentrada que posa i amb la rialla que se li escapa per sota del nas! Tot és qüestió d'anar provant... I per cares, tamb les dels avis que sembla una competició a veure qui està més content i satisfet (ho deixarem en un empat)

De compres al súper

A l'Abril li agrada anar a comprar en general i sobretot a 2 llocs: a l'Ikea i al súper. Hi ha molta llum, moltes coses ben posades i de molts colors i formes diferents. A més, al Bonpreu hi ha uns carretons amb un a espècie de maxicosi a sobre que al principi ens feia una mica de cosa agafar perquè són molt rígids i l'Abril és tan tendra...però que un dia ho vam provar i escolta, li va encantar! No va dir res en tota l'estona de la compra, mirant amunt i avall, sobretot amunt als llumets, movent els braços com fa quan està molt contenta i entonant alguns xisclets creiem que de satisfacció. A més a tothom li fa molta gràcia veure-la i ens diuen de tot: que maca! va massa fresca (això quan erem a la secció de congelats), mira com li agrada...i li volen fer moixaines, sort que està de bon humor i s'ho deixa fer bastant. Així que ara anem tots 3 a comprar, potser anem més lents però és molt més divertit!

Primer pla de l'Abril tota entusiasmada amb el pare al fons

Ja tenim iglú per l'estiu!

Com a bons pares primerencs, de les primeres coses que vam fer quan va arribar la calor va ser anar al decatlhon a comprar aquells mig-iglús que porten tots els pares moderns a la platja per tal que la nena no es cremi, estigui protegida del sol i el vent i tingui el seu petit refugi... Però quan vam arribar a la botiga en qüestió, sí que en tenien sí d'aquests iglús i a molt bon preu, de fet hi havia una cua de pares primerencs que també el compraven però, petit petit no ho era gaire!!! Tenim la senasació que volarà amb l'Abril a dins si no el falquem bé però vaja, evidentment el vam comprar i ja el vam provar perquè té aquesta tecnologia "2 seconds", estil càpsula Hoipoi i ens feia molta gràcia (i també volíem saber si ho sabríem fer, sobretot plegar-lo) i encara ens en vam sortir prou bé! Ara que es veu molt gran, sí i que hi cabrem tots, també. Sembla però que a l'Abril ja li agrada i amb això, de moment ja fem!

Mireu com creixo: mig any

Ara sí, és el primer cop que no comptem en mesos sinó per any. Bé, de fet és mig any però ja fa molta impressió pensar que fa mig any que va néixer...però mira, aquí la tenim, amb 6 mesos, 7 kilos i pico i 63,5cm i cada dia més riallera! Tot i que mirant les fotos dels altres mesos, no para de riure!!!

Mig any

5 mesos

4 mesos

3 mesos

Lipdub del Camell

Com una molinenca més, l'Abril va participar l'altre dia en el lip dub del Camell que es feia per la cel·lebració dels 30 anys de la bèstia de foc (va néixer l'any 1981 com la mare). Hi havia moltíssima gent, entre ells el camellaire del tiet Quim, i l'Abril malgrat que encara era massa petita per formar part de la colla dels nens que ja han donat la pipa al Camell (tot arribarà però...) va tenir el seu petit paper davant de la farmàcia. Sobretot però va ser el moment idoni per conèixer el Camell: hi havia gent però no massa, va treure foc però només una mica, no hi havia traques, era més festiu que no pas de foc, l'acompanyaven el tiet, els avis i la mare, a més el Camell es va parar i s'hi va poder apropar a mirar aquells ulls de taronja. De moment sembla que no l'espanta i tampoc l'espanten els petards però ja veurem per la Festa Major o l'any que ve...potser li agafarà por però segur que li farà passar grans estones al ritme de la Presó del rei de França.

Apunt amb el mocador taronja

Preparant el nostre paper

Abril camellaire

Coneixent el Camell per primer cop, ens el presenta el tiet Quim

Quin perfil!

Fent proves per asseure'm a la trona

Sembla que ara que l'Abril està a punt de fer 6 mesos i que ja té tantes ganes d'estar asseguda aviat es podrà asseure a la trona i deixaríem aquella espècie de ganduleta acoplada a la trona que tant i tan bé ens ha anat ja que ens permetia estar tots junts a taula des de ben petita l'Abril (cosa que era tranquilitzadora per nosaltres que la vèiem i no havia d'estar al terra i per ella que també ens veia i podia compartir amb nosaltres els moments de dinar i sopar) per passar al baby set, una altre espècie de kit perquè no caigui de la trona amb una baraneta i uns coixins. De moment són proves perquè s'aguanta asseguda estil boia i si va molt endavant i no s'apuntala encara es pot fotre contra la taula (de fet casi ho fa, sort que la vigilàvem...) però està a punt a punt i amés sembla que li agrada moltíssim, com una nena gran!