Amb l'ós de covar

Aquest és el meu ós, el de sempre, ja no sé quan de temps fa que és sobre el meu llit (el meu llit d'abans, no s'ha mogut mai de la casa de Molins) i mai tampoc m'he atrevit a retirar-lo. M'ha consolat i m'ha servit per covar els encosyipats (d'aquí ve el seu nom) i ara el guardaré per l'Abril. L'altre dia vam fer les presentacions i sembla que es portaran bé...

Fira de la Candelera

"2 de febrer, 6 del matí, comença el dia" així canta Pier a la Fira de la Candelera i aquesta ha estat la 1a fira de l'Abril: amb tot el planter al voltant de l'església i el murmuri de les veus, els esmorzars de forquilla, l'estand de les entitats, els formatges, la xocolala, la bijuteria, els embotits, els creps i els currúpies... La millor festa de Molins i no volíem que l'Abril se la perdés. això si, és impossible anar amb cotxet així que vam decidir estrenar la motxilla (i no les teníem totes) però va anar tot molt bé, va trobar la postura (com si estigués dins la panxa però en aquest cas del seu papa) gairebé no es veia i anava molt calentona...tant que amb la calor que feia aquell dia ens vam a amoinar perquè va començar a suar i a a més tenia gana i ens era molt difícil arribar altre cop fins a casa. Sort que la Fanny ens va acollir a casa seva, on van acabar venint tota la colla, per agafar forces, mamar, quedar-se en pijama i tornar al carrer. Un altre repte encarat!

Encara que no ho sembli, hi estava de conya!

El pare orgullós portant la petita

Sí sí, aquí dins hi ha l'Abril

Llimones i cuncuets

Aquesta llimona i aquest cuncuet van començar a sortir el dia que naixia l'Abril. L'Ava s'hi va fixar i ara que està a punt de fer 2 mesos, l'hi va donar aquests 2 fruits que tenen el mateix temps que ella. L'Abril els va tocar, olorar, mirar i finalemnt la vam fotografiar:

Aclariments: 

1) els cunquets en realitat es diuen cumkuats 

2) Tan la llimona com el cumkuat van començar a sortir quan els hi vam dir als pares que estava embarassada i que si tot anava bé, serien avis per Nadal, i això va ser a finals de maig! 

Quan l'Abril està contenta, somriu (tot i que encara no pica de mans)

Atenció a les xolles!

Amb la seva  llengua redescoberta!!!

Ja sé agafar el zing-zing

Continuem avançant. Gairebé sense adonar-te'n cada dia l'Abril fa coses noves i has d'estar atent i ser ràpid perquè no se't escapin! Aquesta setmana, després d'alguns intents d'allargar la mà fins als objectes que li posaven aprop, hem vist com, si li allargavem el zing-zing l'agafava (no sabem si pel reflex o amb consciència) i el podia sostenir! Tota una proesa!

Amb el seu el zing-zing (no sé si s'escriu així) guanyador d'un premi i regal del seu mes-aniversari

  Aquí sembla que faci peses...

-Digui'm?

Mama mamar!

En aquest llarg camí que comencem, anem aprenent coses i millorant cada dia. una d'elles, i de les més importants ha estat mamar, donar el pit. No ha estat fàcil, malgrat que a l'hospital ens van ajudar molt i aquesta nena té unes ganes de succionar que ja vam poder observar des que va néixer i no va parar de menjar-se els punys (2 mesos després ho continua fent quan té gana) però un frenet massa curt i un síndrome de raynaud per un "inici traumàtic de la làctancia" ho han posat una mica difícil. Això sí, 1 pediatre i 2 gurús de la làctancia després, molta paciència, molt d'amor, molt d'esforç  i algun moment de desesperació de la mare fan que ho continuem treballant i la cosa vagi millorant. Això sí, l'aliment funciona perquè l'Abril s'ha engreixat fins a 4,440kg en 1 mes i mig a raó d'uns 300grms per setmana! Una barbaritat! I això és el què importa...

A l'hospital fent les primeres proves i superant la pujada de la llet.

Amb els llavis blancs i amb una succió tan forta que fins i tot li saltava la pell (callos de succió ens van dir..)

 Aquesta és la cara que feia els primers dies quan feia preses maratonianes que la deixaven exhausta i vermella de cara (per aconseguir tot l'aliment que necessitava)

I quins llavis aquesta nineta!

Més endavant, més grandeta i més experimentades (mare i filla) provant postures en la cerca del èxit. 

Diuen que de tan menuts, els nadons veuen a una distància curta, justament la que hi ha entre els seus ulls i els de la seva mare quan mamen.

Mireu com creixo: 1 mes

L'Abril ja aixeca el cap

Esdeveniment de la setmana: després d'uns quants entrenaments, l'Abril ja aixeca el cap i fa tota la volta, el gira per mirar cap a l'altra banda. Tot una fita que ha assolit després de molts esforços.

Les ungles

Des que va nèixer, aquesta nena ha tingut molts tràfecs amb les mans i com que va tardar a nèixer les ungles les tenia molt llargues. Amb aquesta combinació, li haviem de tallar les ungles o posar unes manoples. Evidentment vam triar la 1a opció però és clar, a casa no podíem estar d'aquesta manera, així que el pare i la mare es van armar de coratge i amb les tisores a la mà van fer un intent de tallar les ungles.
No ens vam atrevir i després d'unes quantes unglades a la cara vam decidir que aniríem per una altra via: llimar enlloc de tallar. En aquest cas va ser un èxit. I al cap d'unes setmanes, amb més experiència i un papa valent ja vam tallar-li les ungles.
Una prova més superada.

Les mil cares de l'Abril: despertant-se

No hi han paraules només milions d'imatges gravades a la memòria i unes quantes fotos...aquesta nena és un àngel caigut del cel