Avui l'Abril fa 15 dies i inaugura la secció "Mireu com vaig creixent" on la nena posarà en el sofà de casa cada mes o cada 15 dies i així podrem anar veient l'evolució en un mateix marc (manies de la seva mare). De moment aquetsa és la 1a foto:
dilluns, 31 de gener del 2011
divendres, 28 de gener del 2011
Grande successo: il bagnetto
I evidentment, després de la caiguda del melic que ve? El bany. Ja la podem banyar. Estem emocionats des que li va caure per poder passar a aquest gran esdeveniment i avui és el gran dia. Nerviosos la despullem a la seva habitació però aleshores té fred, la banyera encara no està a punt perquè li hem posat aigua freda i calenta i hem passat el nivell de l'aigua permesa i a més a quina temperatura ha d'estar l'aigua? Tants llibres i ara no sabem això... Al final buidem la banyera, tapem a l'Abril i hi tornem. Ara s'ha pixat sobre el pare pero continuem i finalment el gran moment l'agafem tots dos perquè no ens caigui, es veu tan petita en aquesta banyera...primer els peus, les cames, a poc a poc. Ens mira i crec que ens diu: No em deixeu per favor! El pare diu que és el 1er cop que li sembla veure que ens coneix. Fa uns ulls d'esperitada però ho pren molt bé, no plora ni res i sembla que vagi gravant tot el què passa. La traiem també amb moltes precaucions, ni amb dos encertem a posar-li la capa i ja es torna a pixar, aquest cop sobre la seva mare però aconseguim assecar-la, posar-li colonieta el body i donar per acabat el bagnetto. La gran pregunta és: i això ho pot fer un pare sol i s'ha de fer cada dia?
dijous, 27 de gener del 2011
El melic
L'esdeveniment de la setmana ha estat la caiguda del melic de l'Abril: tota la setmana mirant, ai que sembla que està a punt, ai que li hem de curar (cosa que no li agradava gens) amb aquesta pinça aquí al mig. I de cop i volta, ja està ja ha caigut i ja sembla més gran. És el seu primer ritus de pas. I de moment, com que la mare és tan nostàlgica, ja tenim el melic amb la pinça en questió (bé de fet hauria de ser el cordó umbilical) guardat.
Atenció amb el reflex d'agafar-se!!!
Com que va ser una gran fita, el pare ho va posar al facebook i aquests van ser els comentaris:
Reis
Com que l'Abril encara és molt petitona aquest any els Reis, que han passat per totes les cases, els celebrem a casa nostra. Són els primers Reis de l'Abril que encara que no hagi escrit carta li han portat moltes coses!
L'any que ve ja anirem a la cavalcada i a donar la carta de moment però ella ja fa cara d'emocionada
L'any que ve ja anirem a la cavalcada i a donar la carta de moment però ella ja fa cara d'emocionada
Atenció els pares obrint els regals per l'Abril, l'any que ve ja els obrirà ella?
Aquesta nit han passat els Reis, Abril!
Ja ets sòcia del Barça i amb l'equipació completa
dimarts, 25 de gener del 2011
Les festes de Nadal
Aquest any ha estat el Nadal ha estat diferent. Entremig d'aquestes festes on hi ha tan d'estres, de famílies, de regals, ganes que tot vagi bé i acabar/començar l'any en pau i de la millor manera, però amb ganes que tot passi ràpid i torni la rutina, amb il·lusió i recança...aquí entremig ha arribat la nostra nena i mai més el Nadal tornarà a ser com era perquè, com ens van dir en un dels missatges de felicitació: en ple hivern l'Abril ha portat la primavera.
diumenge, 23 de gener del 2011
Arribem a casa
Marxavem 2 i arribem 3: això és el què pensava a l'ascensor quan pujavem a casa i ens veia reflexats al mirall. Vam entrar a casa i no sabíem que fer...li vam treure la manta, vam comprovar que l'escalfor del pis fos la correcta i ens la vam mirar i mirar i mirar. Fins que va semblar que s'adormia i la vam posar al llit, com fèiem a l'hospital, i mira allà contemplant i ens vam confiar i vam dir: bé, tampoc ha estat tan difícil...i aleshores va començar tot. Suposem que era pel canvi i tot plegat que va estar neguitosa tot el dia i tota la nit i tot es va confondre en una nebulosa de canvis de bolquer, mamar, consolar en braços, posar al llit, piel con piel, ara hi havia llum de dia i ara no i tornar amb potser s'ha pixat, potser té gana, potser...què li passa aquesta nena...Per sort la família va procurar que els pares mengéssim (uns canalons boníssims) i malgrat que els seguents àpats els vam fer per etapes, com a mínim vam estar ben alimentats, i que la casa rutllés d'alguna manera. No sé quan, vam veure la llum i aquesta nebulosa es va acabar i vam poder dir que ja estàvem instal·lats a casa. Tots 3, junts de nou per primer cop
El seu nou llitet (i la perra que vam tenir fins a trobar-lo)
dissabte, 22 de gener del 2011
Marxem a casa
Ha arribat el dia que sortim de la bombolla de l'Hospital i marxem a casa, diumenge 3 de gener de 2011 després de 5 dies junts i un servei d'infermeres, del niu, del menjar fet, que et netegen i et porten tot el què fa falta i et reponen tots els dubtes trucant a un interfono...i ara què? Hem pensat de quedar-nos a viure a l'hospital però creiem que ens diran que no...Semblaven com 5 dies de prova per anar-nos-hi acostumant però ara marxem cap a casa i serem 3...I a la mare ja li comença a venir la plorera, i el pare va a a buscar el cotxe i la vestim per sortir i l'haurem de posar al maxicosi, i què li semblarà això de sortir al carrer i d'anar en cotxe, i tindrà fred i com ho farem?
amb una certa cara de por però amb molta il·lusió
La patufeta motoritzada
Moments contemplatius
Aquests dies que hem passat a l'hospital, hi han hagut molts moments però un dels més celebrats ha estat el moment de canviar l'Abril. Ha estat tot un esdeveniment cada cop: primer per veure-la tota despullada, que no l'haviem vist encara perquè ens la van doanr ja embolicada amb paper de plata... i és una meravella veure que perfecta que és: amb els seus peus i manetes, la panxa, els bracets, el cul tot tot ho té tot i no et cansaries de mirar-ho. Com diu el tiet Quim, ho té tot en versió mini! El pare ha estat el responsable de canviar-la perquè la mare no es podia aixecar ni doblegar i en només un dia ja semblava que ho hagués fet tota la vida (això és dels cops que s'havia de canviar hahaha). Abans però venien les noies del niu i et feia una lliço pràctica de canviar el bolquer i curar el melic! I mentrestant, si hi havia públic (i sinó també) tots i totes contemplàvem l'Abril.
el primer cop que la canviar la seva mare (i amb quina il·lusió)
entre aquestes 2 fotos ja hi veig diferencia: la de dalt és del 1er dia i la de baix del 4rt
Se la pot contemplar més?
dimarts, 18 de gener del 2011
I la família ens visita (2a part)
I la família ens visita (1a part)
L'Ava Teresa, explicant-li el món o cantant una cançó (la vai-vai?)
L'Avi Pep, fent-la riure ja i prometent-li un castell de fustes
El Tiet Quim, descobrint la immensitat de conèixer una personeta com la seva neboda
Amb el besavi Mingo, que de ben segur ja ho ha explicat a tots els amics de la plaça
Amb els cosins valencians, i amb la Clàudia són del mateix any!
Amb en Lluc, que es va passar tot el dia preguntant per l'Abril
Amb els altres cosins valencians i el tiet avi Manel, sort que ha arribat una altra noia perquè, quants nois!
diumenge, 16 de gener del 2011
"Piel con piel"
I ens van dir a les classes prepart: el més important és el contacte, pell amb pell entre la nena i els pares. I ens van repetir a l'hospital, posa't la nena a sobre tot el temps que puguis, que noti el contacte de la teva pell, això li donarà escalfor, confiança, seguretat...I vinga, nosaltres ens hi vam posar, però entre donar de mamar que era molt nou per tots, la xambreta, els punts, la via del suero i tot plegat ens vam embolicar així que vam decidir fer-ho més fàcil: la mare despullada i la nena casi també, només amb els pantalons bombatxos I no va anar pas tan malament!
divendres, 14 de gener del 2011
I la mare també
Cansada d'un part que s'esperava diferent, emocionada per conèixer el millor que han fet a la vida, enamorada d'aquesta personeta, amb el risc de perdre's en els ullets vius de la seva filla i amb un estat permanent d'alerta i d'adrenalina a tot drap. Així estava la mare de la criatura, feliç i canviada per sempre.
dijous, 13 de gener del 2011
El flamant pare de la criatura
dimecres, 12 de gener del 2011
Ja som 3!
dilluns, 10 de gener del 2011
Avui l'Abril ha nascut
Avui l'Abril ha nascut. A les 16:26h, amb 3.020 kilos i 47, 5 cm i amb tota l'alegria del món! Trencant esquemes des del principi, no volia sortir, i al final el dia dels Sants Innocents ho ha fet per cesària amb un plor fort i contundent i els ulls ben oberts per no perdre pistonada de res. Els seus pares l'hem vist néixer i de seguida l'hem tinguda al nostre costat embolicada amb paper de plata i amb un gorro blanc per parlar-li, cantar-li i donar-li la benvinguda en aquest món.A la tarda ja hem avisat a la família perquè vinguéssin a conèixer la nena més maca del món!
Aquesta és la seva primera foto, amb gorro i manoples per no esgarrapar-se. Aquí té 3 hores encara no i ja mama!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)