Mireu com creixo: 3 mesos

Sí senyor família i amics, l'Abril ja ha fet 3 mesos, un trimestre i com cada mes us posem l'evolució per veure com va creixent. De fet però, amb el seu pare hem comentat que està creixent tan ràpid que de vegades del matí a la nit podem veure que ha crescut...no sé si això pot ser però a nosaltres ens ho sembla. O d'un dia per l'altre, l'endemà li diem: "Que ha passat aquesta nit que t'has fet tan gran?!" perquè realment ha fet un canvi. Va ràpid però és una disfrutada! Ara de pes l'hauríem de tornar a pesar perquè fa 15 dies que no hi anem (diuen que si fa bona cara, riu i està bé que no ens hi amoinem) però l'últim cop pesava ja 5,400 grms i de llargada no ho sabem tampoc (això és més complicat de mesurar a casa però també ho intentarem i us ho farem saber.

De moment però, les fotos de més recent a més antiga (i ja no sé a quina està més guapa):

3 mesos

2 mesos

1 mes

15 dies

Jugant a nines

Com a bons pares primerencs, no en tenim gaire idea de les mides de la roba, els fabricants no ajuden perquè cadascú fa les seves pròpies mides i les indica com li dóna la gana, amb tota la roba que ens han regalat i les etiquetes arrencades (que és el què s'ha de fer perquè no li rasquin a la pell) no sabem què li va bé i què encara és gran. Com que cada setmana canvia i es fa gran, no ens volem despistar i quan li anem a posar ja no li vagi bé, així que normalment els diumenges a la tarda ens dediquem a jugar a nines: agafem la roba que creiem que li pot anar bé i li emprovem! Ens divertim bastant tots 3 (fins que l'Abril ens diu que prou) i suposo que al final ja n'aprendrem

La foto està moguda però el vestit texà és xulíssim

L'Abril i el seu pare fent nones

Com segur que us heu cansat de sentir, l'Abril és un angelet caigut del cel que de moment es porta molt i molt bé sempre...però un dels seus moments estrella és quan dorm: amb aquella careta de pau, després d'haver menjat, que l'hagin canviat, i sobretot d'estar abraçada i engronxada pels seus pares. És el seu moment, se sent segura i tranquil·la, tanca els ulls relaxadament i s'adorm amb aquella seguretat de que res li pot passar mentre estigui amb els seus pares. Res a veure amb el plor que ha fet algun cop quan es desperta al seu llitet i no sap on som...trenca el cor...però és normal: 9 mesos sempre en companyia, la soledat espanta a tothom i imaginem a un nadó! De totes maneres, això de dormir acompanyat s'encomana i a vegades els pares també acabem fent una becaina amb ella o simplement aprofitem per mirar-la i ja està, no cal res més.

Aquest és un petit recull de les dormides de l'Abril amb el seu pare:

Sembla que no pugui estar còmode però sí sí que ho està!

Amb el famós ditet petit per a la "succió de consolació" sense confusió amb el pit!!!

De cara a la paret!

Als inicis, estàvem molt morts de son i anàvem caient pels racons

Santa innocència (la de tots 2)

Deixeu-me dormir!!!

Aquí l'Abril està més desperta que el seu pare...

Regals d'Itàlia (i II): moda italiana

Sí és que ja ho dèiem...és inevitable quan veus aquesta nina comprar-li tot de cosetes de vestir. D'Itàlia encara van venir més coses  per aquesta primavera i l'Abril va tornar a fer de model per veure mides i com li quedaven les bermudes liles i les seves primeres mitges. Si és ben bé que només els italians podien imaginar una panties per nadons de 3 mesos! Així que directe des de la passarela de Bolònia o Parma:

Bon diumenge de primavera!

Encara que el diumenege encarar no havia arribat oficialment la primavera, feia un dia tan maco i l'Abril estava  tan guapa que semblava que ja hi fossim...així que vam anar a a sardanes (era el 1er cop i diria que li van agradar amb la musiqueta i  el "triqui-traque"), tothom li va dir coses,  ens vam trobar amb els avis a la plaça, vam fer una mica de manifestació, vam fer campanya.. i tot això en un magnífic matí de primavera

Aquí amb els seus texans a punt de marxa

Amb l'àvia a les sardanes i la pinça de col·laboració, de conjunt amb la samarreta

I aquí claríssimament posant a la càmera

M'he vist al mirall?

Ara que l'Abril mira àvidament tantes coses, l'hem tornat a posar al parc o gimnàs per nadons o com es digui a veure què li semblava. Aquest cop li ha agradat més i ha mirat les figuretes que hi pengen (l'ànec verd, la girafa lila, el "llelló" groc...) però el veritable descobriment va ser quan el seu pare la va posar cara a cara amb el mirall. No sabem que hi va veure pe`ro es va quedar fixada durant 5 minuts amb aquesta cara: 

Aguanto el cap com una fura

Aquesta nena és una fureta, tot ho mira, mou el cap a banda i banda i l'aixeca i l'aguanta per veure-ho tot...en pocs dies hi ha hagut un canvi perquè ara quan l'agafes a coll o la banyes té molt més control del cap (i això és una tranquil·litat també...) i fa tanta gràcia!

Aquí el pare em corda el pijama després de banyar-me vigilant que no em giri

I a sobre és tan simpàtica que malgrat l'esforç, riu i riu i riu

Regals d'Itàlia (I): ja tinc bambes

És gairebé inevitable abstenir-te de comprar cosetes a l'Abril, és una nineta i amb les nines t'encanta jugar-hi i vestir-les i tot això... els avis de Molins van anar a Itàlia , van veure unes Converse i mira la resta de la història  ja us la podeu imaginar: l'Abril ja té les seves primeres bambes (de nadó, que són sense sola!) unes Converses com la seva mare però més modernes i directes d'Itàlia. Aquí fent el pase de models:

El regal del 2on mes-aniversari

Ara que l'Abril ja veu els mòbils (ho vam descobrir amb el mòbil de les papallones i li agrada tant) i està àvida de conèxier coses noves, hem pensat que quan estava al bressol i es desperta només pot veure el sostre blanc i això és molt avorrit per algú que s'està menjant el món cada dia. A més, com que és un angelet i quan es desperta al matí no plora (de moment i esperem que duri...) doncs es mereixia un bon mòbil per distreure's fins que els seus pares se'n adonen que s'ha despertat. Així qeu el dia que va fer 2 mesos li vam regalar aquest mòbil: no és el més espectacular, sembla de nyigui-nyogui, no té grans ninotets de colors ni música però té una cosa millor i per això va guanyar un premi: està pensat per nadons. Això vol dir que saben que els nens d'aquesta edat veuen millor els contrastos, sobretot en blanc i negre, necessiten temps per conèxier les coses però després ho absorbeixen com esponges i li has de posar coses noves, i sobretot quan un nadó mira un mòbil el mira des de sota i no pas des del costat com si fos un adult: per això aquest mòbil té unes cartes en blanc i negre, que es poden anar canviant i fent-les més complexes i en colors i que es col·loquen encarades al nadó i ja està. Li encanta:

Heu vist quina cara d'atenció?

Com si encara fos a la panxa de la mare

Quan s'adorm profundament, l'Abril s'encongeix i torna a la posició de quan estava dins la panxa: cames encongides i tota plegadeta. Quan la deixes al llit es sobta perquè allà no hi ha límits i no sap situar-se en aquell espai, per això va tirant amunt fisn que el seu cap toca amb la aprt de dalt del bressol, ara a més també li posem la Milkos, la seva vaqueta de drap que li toca una mica la carona i li agrada. Però quan es veu més és quan l'agafes adormida perquè la treus del maxicosi i ella es replega a sobre teu, com en aquestes fotos

:

La gitaneta del Gornal

De tant en tant el pare agafa l'Abril i la fa anar amb bolquers i ja està, i es passegen pel pis i li diu "Ai la meva gitaneta del Gornal". Si no té fred a ella li agrada molt (a vegades, quan és molt agosarat, la fa anar tota despulladeta i això sí que li agrada però té molts perills...) i aleshores el pare explica la història dels gitanets del Gornal: a l'estiu, els nens dels gitanos del Gornal van només amb bolquers corrent pel carrer entre gallines i la gent, tots contents i feliços. Docns això, la nostra gitaneta del Gornal