Ara sí que estem arribant a un dels hits evolutius més importants d'aquests mesos: l'Abril ja s'està aguantant asseguda! Per primera vegada ho va provar quan erem a Sant Joan de Déu quan una de les doctores la hi va posar i va dir " Carai, sí que s'aguanta i tan petita...!" I des d'aleshores, com que la doctora ja ho havia fet, docns els seus apres també la hi vam começar a posar i primer es plegava cap endavant que feia una cosa (tot i qe és molt flexible, com demostra quan es xuma els peus però...) i després, mica en mica, com que li agrada estar en aquesta perspectiva, cada cop hi volia estar més. Així que l'apuntalem bé amb les cames, tot de coixins pel voltant i ella ja es va equilibrant amb els braços i fent el moviment de la boia, amunt i avall fins que en un moment d'alegria o perquè té molta curiositat i es gira, o perquè està jugant i té molts tràfecs amb les mans, acaba caient cap a un cantó...i s'ho pren bé perquè riu i riu quan cau tot i que fa una mica de cara d'espantada!
I així cada dia s'aguanta una mica més, i li agrada una mcia més i va descobrint el món des d'un altre punt de vista sempre amb la boca oberta i els ulls plens d'alegria i curiositat
Ooooohhhhh
Ja he caigut....
M'agrada estar asseguda
I ara m'he girat però ja no sé que fer des d'aquí
Més pràctiques
està clar que m'ho passo teta
sort dels coixins
Estic a punt de saltar com una granoteta
Ai que caic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada