Aquests ulls immensos, que ja des que va sortir de la panxa ens van enlluernar: ullets de fura sense pestanyes que tot ho miraven i ho continuen mirant. Ullets on t'hi veus reflectit com a mare i pare. Ulls que encara no sabem de quin color seran però que ens tenen ja enamorats, ulls del seu pare que mai li hauran mirat els ulls com li miren ara, ulls que riuen, ulls que et reclamen com mai ningú ho havia fet abans al metge o en qualsevol situació en què l'Abril no sap què passa i està insegura o poruga o desconfiada i et miren amb una mirada de "Tu ets aquí oi? No te'n aniràs i em protegiràs?" Ulls de fes-me cas i de tinc son i vull dormir, mirades que ho enregistren tot i memoritzen les cares dels seus pares i totes les coses noves del dia, ullets de pilla i de mal geni, mirades de coses noves, de veure els abres com es mouen, aixecar el cap i fixar la mirada, mirar la tele i les pantalles, quedar-se mirant no sé què però amb tota la concentració del món. I ulls que et miren de fit a fit amb confiança, al fons de tot de tu mateix com mai t'havia mirat ningú i que et reclamen que miris amb la mateixa profunditat.
Mirades infinites que ens ensenyaran aquest nostre món i ens el faran nou a través dels ulls de l'Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada