L'Abril, com molts de nosaltres, quan es desperta sobretot de la migdia, està una estona en el què nosaltres anomenem "en trance": un estat de sopor, expectant, sense gaires moviments ni somriures, sense ganes que la maregin gaire ni li diguin coses, només anar-se despertant mica en mica sense gaires estridències. I en aquests moments, està molt dolça perquè com que és un belluguet, està tota tranquil·leta i amb moltes ganes de mimos, carícies i abraçades. Aquest dia ens acabàvem de despertar de la migdiada i estavem en aquest estat de "vull estar amb la meva mama" (i la Mama "vull estar amb la meva filla") al sofa sense fer gaire cosa, una sobre l'altre, mirant-nos, tocant-nos, aprenent-nos de memòria...un plaer!
Que bé que s'hi està sobre la Mama
Que em cridàveu?
Tinc son!
Com n'és de dolça...
Aquí ja em començo a despertar i ja vull jugar al nou joc que he après, la croqueta: es tracta de rodolar des de dalt de tot del cos de la Mama o el Papa fins als turmells (si mouen les cames mentrestant encara és més divertit!)
A punt per començar les voltes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada