En aquest llarg camí que comencem, anem aprenent coses i millorant cada dia. una d'elles, i de les més importants ha estat mamar, donar el pit. No ha estat fàcil, malgrat que a l'hospital ens van ajudar molt i aquesta nena té unes ganes de succionar que ja vam poder observar des que va néixer i no va parar de menjar-se els punys (2 mesos després ho continua fent quan té gana) però un frenet massa curt i un síndrome de raynaud per un "inici traumàtic de la làctancia" ho han posat una mica difícil. Això sí, 1 pediatre i 2 gurús de la làctancia després, molta paciència, molt d'amor, molt d'esforç i algun moment de desesperació de la mare fan que ho continuem treballant i la cosa vagi millorant. Això sí, l'aliment funciona perquè l'Abril s'ha engreixat fins a 4,440kg en 1 mes i mig a raó d'uns 300grms per setmana! Una barbaritat! I això és el què importa...
A l'hospital fent les primeres proves i superant la pujada de la llet.
Amb els llavis blancs i amb una succió tan forta que fins i tot li saltava la pell (callos de succió ens van dir..)
Aquesta és la cara que feia els primers dies quan feia preses maratonianes que la deixaven exhausta i vermella de cara (per aconseguir tot l'aliment que necessitava)
I quins llavis aquesta nineta!
Més endavant, més grandeta i més experimentades (mare i filla) provant postures en la cerca del èxit.
Diuen que de tan menuts, els nadons veuen a una distància curta, justament la que hi ha entre els seus ulls i els de la seva mare quan mamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada