Amb l'ós de covar

Aquest és el meu ós, el de sempre, ja no sé quan de temps fa que és sobre el meu llit (el meu llit d'abans, no s'ha mogut mai de la casa de Molins) i mai tampoc m'he atrevit a retirar-lo. M'ha consolat i m'ha servit per covar els encosyipats (d'aquí ve el seu nom) i ara el guardaré per l'Abril. L'altre dia vam fer les presentacions i sembla que es portaran bé...