I evidentment, després de la caiguda del melic que ve? El bany. Ja la podem banyar. Estem emocionats des que li va caure per poder passar a aquest gran esdeveniment i avui és el gran dia. Nerviosos la despullem a la seva habitació però aleshores té fred, la banyera encara no està a punt perquè li hem posat aigua freda i calenta i hem passat el nivell de l'aigua permesa i a més a quina temperatura ha d'estar l'aigua? Tants llibres i ara no sabem això... Al final buidem la banyera, tapem a l'Abril i hi tornem. Ara s'ha pixat sobre el pare pero continuem i finalment el gran moment l'agafem tots dos perquè no ens caigui, es veu tan petita en aquesta banyera...primer els peus, les cames, a poc a poc. Ens mira i crec que ens diu: No em deixeu per favor! El pare diu que és el 1er cop que li sembla veure que ens coneix. Fa uns ulls d'esperitada però ho pren molt bé, no plora ni res i sembla que vagi gravant tot el què passa. La traiem també amb moltes precaucions, ni amb dos encertem a posar-li la capa i ja es torna a pixar, aquest cop sobre la seva mare però aconseguim assecar-la, posar-li colonieta el body i donar per acabat el bagnetto. La gran pregunta és: i això ho pot fer un pare sol i s'ha de fer cada dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada