Encara no ho havíem provat, i mira que per campanya ens en vam fer un fart de'inflar globus i repartir-los però encara no hi havíem jugat amb l'Abril fins que un dia l'Eduard va anar al banc i li van donar tot de globus de colors i els va posar a la bossa de la nena. I una tarda que es despertava de la migdiada i l'anavem a canviar, la mare els va trobar...i va ser la revelació! Per la forma tots rodons, perquè van canviant de tamany, ara grans ara petits i ara un altre cop grans, pels colors, pel soroll com de xisclet que no saps d'on ve, perquè treuen aire i encara fan més soroll, perquè es mouen d'una forma diferent...per tot això i no sabem per quantes coses més, l'Abril es va fascinar amb els globus! Només hi ha un únic perill (que encara no s'ha donat) que li petin als morros, i aleshores ja veurem si li continuen agradant perquè l'ensurt-disgust pot ser de dimensions descomunals! De moment però, se'ls mira, els vol queixalar i posar-se'ls a la boca (i això costa molt, casi tant com quan va intentar mamar amb la pujada de la llet), els toca amb la maneta, li fa gràcia el soroll agut que fa (semblen els seus xisclets) i tanca els ulls quan li ve l'aire a la cara i vinga jugar i jugar!
Aquí li ve l'aire...
Ho intenta mossegar però costa
Taaaaaaat!
Més globus entre coixins ara que ja s'aguanta asseguda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada