El tiet Quim, el què més s'ha sorprès de conèixer l'Abril, el 1er que l'ha fet plorar i es va quedar més espantat ell que ella però també el 1er a qui l'Abril va riure a riallades (després dels seus pares), el que la porta a la lluna, li ensenya música i li toca la guitarra, el què mig amb por mig amb devoció va aprenent com agafar-la, el que se la mira i no s'ho creu encara, el que casi sempre està amb nens però no havia estat mai amb nadons veient com creixen, el que li ensenyarà a no tenir por del Camell i la farà sortir de pastoreta als Pastorets (i així sortirà a l'escenari també ell!), el meu germà petit que quan pensava en un nadó només em venia el cap ell, el que també ens descobrirà l'Abril a través de descobrir-la ell, i tantes coses més esperem que comparteixin..."l'enrotllat tiet Quim" , les meves flaques...
De moment, ja li ha fet un regal que ens faltava: l'enganxina de nadó a bord pel cotxe però en versió molinenca i camellaire:
Crec que no li havia vist mai aquest somriure en una foto...
diria que aquest 2 s'assemblen més del què ens pensem...
Bon dia al dematí!
Hola, ens coneixem?
Al balcó
Una abraçada...
Sóc tiet
M'encanta aquesta foto, com es miren
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada