Bellver: 1a sortida

Setmana santa de 2011, l'Abril ja té 3 mesos i mig i malgrat la campanya electoral i tot plegat hem fet un cop de cap i hem volgut fer la prova de la 1a sortida, i quin millor lloc per anar que a Bellver, amb la seva llum especial, el silenci, el riu, els prats i el fred de primavera tardana que és el millor. Vam fer la prova, va anar força bé, vam arribar que semblaven uns gitanos romanesos amb totes les coses hagudes i per haver que podria necessitar la nena, més les nostres coses, més tot el menjar, més coses per si de cas...Però al arribar ja ens va aparèixer un gos-cabra rabiós que ens va fer tancar al cotxe on em vaig negar a sortir fins que no marxés i que va fer que el Papa (a qui no agraden els gossos) traiés forces de flaquesa per intentar entrar tots i totes les coses a casa. Passat aquest 1er tràngol però tot correcte, la casa estava perfecte, vam fer un foquet, a l'Abril li va agradar, vam dormir la migdiada i fins i tot vam sortir a passejar però ai la nit...tot nou,  vam fer la rutina com sempre i no hi havia manera, només aquella cara de flipada mirant el sostre de bigues i dient "on sóc, jo aquí no puc dormir!" L'endemà durant el dia vam poder trampejar i encara vam anar a Puigcerdà, Llívia a la Catalunya Nord però la tarda també va ser tremenda, tant que només el cotxe (la única cosa coneguda) ens va salvar...i després va venir la nit (ja ens veiem agafant el cotxe de nou)! L'endemà més o menys igual, així que vam decidir que de moment ja n'hi havia prou, maletes i cap als nostres bloques i les nostres decositas. Però estem contents d'haver-hi anat i creiem que, malgrat tot, l'Abril també.

aquí fa més fred...

Tornant a casa pel carrer de la Cerve

Amb el meu nou amic, el conillet Sigfrid

A Llívia fent el vermut a la terrasseta

Ai que la girafa lila em tapa!

M'agrada estar a la taula: 

Poseu-me a la trona ja!

sort que l'acumulador anava a tot drap (però li va agradar més el foc)

Per Talló, però crec que m'adormiré a la motxilla amb el triqui-traque del Papa

Cap a la Font de Talló o cap a Vilella, ja el farà cops ja aquest camí!

Un altre vermutet al Prat del Rei

Ja ha arribat el regal del 3er mes-aniversari: l'sling (amb una mica de retard)

I què és l'sling? Ah, el meravellós món dels porta-bebès...ja teníem la Manduca, motxilla ergonòmica per portar la nostra nena amunt i avall que vam triar després d'un llarg treball de camp (quantes decisions has de prendre, molt més importants que aquesta evidentment...però continuen sent moltes decisison, cada dia pensant en el millor per la teva filla!) . I bé, ja tenim la motxilla però està muntada perquè la porti el seu pare, que no té la mida de la mare i aleshores és feia una mica difícil que fos pràctic anar-nos-la intercanviant...així que, pel seu 3er mes-aniversari vam decidir que el regal seria un sling per la nena i la mare. 

Un sling és un fulard d'anelles que armes per poder portar el nadó des que neix fins que ja és grandet a sobre, té unes quantes posicions diferents depenent del què li agradi al nadó, si vol mirar, si vol dormir, la postura que li agradi, si  hi està còmode i amb toooots els beneficis de portar la nena a sobre ( a saber: tranquil·litat, autoestima, confiança, seguretat, poder mamar, poder dormir i no sé quantes coses més...o això diuen!!!) de moment no sabem si fa tot això però per fer coses per casa i que l'Abril xafardegi és bastant còmode

És molt hippie, ho sabem, kumba i xirucaire (malgrat que és el porta-bebès glamourós de les estrelles de Hollywood entre elles els Pitt-Jolie, hahahah) però és que la seva mare sempre ha estat una mica així (i amb molt d'orgull) i per tant a aquestes alçades de la pel·lícula tampoc ens enganyarem: farem proves a veure si a l'Abril li agrada, que això és el què importa:

 El marsupial

Ai quins ullets!

Com ho veus?

Sóc el canguret de la Mama

1eres proves

El tiet Quim

El tiet Quim, el què més s'ha sorprès de conèixer l'Abril, el 1er que l'ha fet plorar i es va quedar més espantat ell que ella però també el 1er a qui l'Abril va riure a riallades (després dels seus pares), el que la porta a la lluna, li ensenya música i li toca la guitarra, el què mig amb por mig amb devoció va aprenent com agafar-la, el que se la mira i no s'ho creu encara, el que casi sempre està amb nens però no havia estat mai amb nadons veient com creixen,  el que li ensenyarà a no tenir por del Camell i la farà sortir de pastoreta als Pastorets (i així sortirà a l'escenari també ell!), el meu germà petit que quan pensava en un nadó només em venia el cap ell, el que també ens descobrirà l'Abril a través de descobrir-la ell,  i tantes coses més esperem que comparteixin..."l'enrotllat tiet Quim" , les meves flaques...

De moment, ja li ha fet un regal que ens faltava: l'enganxina de nadó a bord pel cotxe però en versió molinenca i camellaire: 

Crec que no li havia vist mai aquest somriure en una foto...

diria que aquest 2 s'assemblen més del què ens pensem...

Bon dia al dematí!

Hola, ens coneixem?

Al balcó

Una abraçada...

Sóc tiet

M'encanta aquesta foto, com es miren

Bon dia al dematí per la mare i l'Abril

Al matí és un gran moment de l'Abril: es desperta de forma silenciosa, notes que ja s'ha despertat per la respiració, perquè es busca un dit per xusclar, perquè diu cosetes, perquè riu molt, perquè es mou i se la sent tranquil·la, perquè es mira el mòbil i li fa gràcia...així que al cap d'una estona quan ja ens hem despertat la traiem del llit i la posem al llitet dels pares i allà continua fent amb la mateixa parsimònia però molt més contenta d'estar entre els seus pares, i juguem i riem i xerrem una estona, que no ha de ser ni massa llarga ni massa curta perquè hi ha un temps per a cada cosa i, just abans de mamar la canviem i aquí ja es comença a posar nerviosa i aleshores li toca mamar, que aquelles hores de cop i volta en un moment se li desperta una fam de llop que oblidat'en de la nena dolça que era fa un moment, té les coses molt clares! 

I així anem fent, de bon matí a la tribu dels "mimitos":