Com segur que us heu cansat de sentir, l'Abril és un angelet caigut del cel que de moment es porta molt i molt bé sempre...però un dels seus moments estrella és quan dorm: amb aquella careta de pau, després d'haver menjat, que l'hagin canviat, i sobretot d'estar abraçada i engronxada pels seus pares. És el seu moment, se sent segura i tranquil·la, tanca els ulls relaxadament i s'adorm amb aquella seguretat de que res li pot passar mentre estigui amb els seus pares. Res a veure amb el plor que ha fet algun cop quan es desperta al seu llitet i no sap on som...trenca el cor...però és normal: 9 mesos sempre en companyia, la soledat espanta a tothom i imaginem a un nadó! De totes maneres, això de dormir acompanyat s'encomana i a vegades els pares també acabem fent una becaina amb ella o simplement aprofitem per mirar-la i ja està, no cal res més.
Aquest és un petit recull de les dormides de l'Abril amb el seu pare:
Sembla que no pugui estar còmode però sí sí que ho està!
Amb el famós ditet petit per a la "succió de consolació" sense confusió amb el pit!!!
De cara a la paret!
Als inicis, estàvem molt morts de son i anàvem caient pels racons
Santa innocència (la de tots 2)
Deixeu-me dormir!!!
Aquí l'Abril està més desperta que el seu pare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada