Segurament aquesta nena ha après a pujar tan ràpid les escales gràcies a les escales de la plaça de l’església: des de l’estiu que s’hi ha passat hores i hores (totes sumades que ja sabeu que l’Abril mai es passa molta estona fent el mateix) pe`ro abans de fer la volta o després abans de tornar a casa, si no fa molt de fred, sempre fem una paradeta a les escales. Mirem la lluna i les estrelles, ens asseiem a veure aigua, aguantem el fanal, veiem passar els cotxes, la gent i els gossos que passegen, i sobretot intentem pujar i baixar les escales, un cop i un altre, et demana que li agafis les mans, es tira enrera i aixeca una cameta fins que la punta del peu li toca al graó aleshores s’impulsa i ja fa el mateix amb l’altre peu. No s’atura no per posar els 2 peus al graó i continuar sinó que ja ho vol fer tot seguit! Més endavant també ho farà sola pujant amb les 2 mans, fent molt d’esforç aixecant-se i pujant ara un genoll i ara l’altre. Fa molta gràcia de veure...
Ara vindrà el fred i ja no hi serem tant, veurem si a la propera primavera també li agrada seure a les escales de l’església a reposar i veure el món passar abans d’anar a casa
Bevent aigua amb les cuixes a l'aire
Cara pilla!
Amb l'Ava
Amb l'Avi
