Tràfecs

Des d’abans que nasqués l’Abril, el lloc més recurrent on hem anat és Tràfecs Camina (tot i que aviat ja no caminarà) una botiga que apuja el nivell de Molins de Rei, amb coses molt maques i pensades per a nens, amb la Mercè al capdavant que t’ajuda, t’assessora i s’hi deixa la pell. Hi anem sovint, sempre falta alguna cosa, o ens falta saber alguna cosa i allà preguntem, comprem, comentem i compartim... L’Abril a vegades hi ajuda i a vegades no, no és una persona extremadament social, ja ho sabeu, depèn de com li agafi li fa un lleig a qui s’apropi, és molt seva però també és encantadora quan vol i amb qui vol i et fa perdre la xaveta quan et fa aquell somriure i aquelles riallades. I per això, a vegades, quan anem a Tràfecs estem la mar de bé o ens agafa la plorera. Aquest dia però, amb la descoberta de la taula de les fustes, l’Abril es va quedar al seu rotllo jugant i mirant tots els colors fascinada i així els seus pares van poder fer l’enèsima compra a Tràfecs, i que duri!

S'hauria de pagar per veure (i sentir) aquesta rialla

Sempre atenta i mrant-ho tot (i tocant-ho tot, i volent estar dreta i anar a tot arreu i..)

Mireu com creixo:9 mesos

Recuperant “mireu com creixo” per posar-nos al dia: 9 mesos ja, després de vacances, més morena, més rossa i igual de riallera. Fins i tot més rodona, el 1er any i ja es nota a l’Abril, com a tots, les vacances se li posen bé! Encara des del sofà de l’Hospitalet i mirant a la càmera, de fit a fit, de moment això no canvia...

9 mesos

8 mesos

7 mesos

6 mesos

11 de setembre

I després del bateig...de mani! Amb alguns petits canvis respecte als altres anys (ni ofrenes matinals, ni Fossar d e les Moreres, ni dinars al carrer) però amb el mateix esperit de cada any, vam assistir a la manifestació de la diada nacional del Principat: a l’Abril li va agradar força i això que ja portàvem bastant d’embolat entre el bateig i tot plegat...però les banderes, els globus, les mans d’Adéu espanya li van fer gràcia i s’ho mirava tot amb aquests ulls enormes que té. 

A més, va ser una altra ocasió per “presentar-la socialment” perquè hi havia molta gent que la volia conèixer i encara no l’havia vist i malgrat que ja sabem que aquesta nena és molt seva i no li agrada gaire que li diguin coses deu n’hi do de com va aguantar el tipus... Ara que ja es posa dreta i li agrada fer passetes sembla que tota aquesta energia a les cames li marxi caminant i està molt més relaxada, és clar té tot un món per explorar! 

 Vam veure altres militants amb fills i la mani de les JERC i ens en vam adonar que una mica, sí que ens fem grans.... però com que ens hi fem tots, és més fàcil de passar! I així de mani en mani fins a la mani final?

De moment, l’Abril ja ha assistit a la mani del 11 de setembre i a la del 3 de novembre a la Catalunya Nord, ens falta doncs, País Valencià, i per fer-ho bé hauríem de fer les dues: 25 d’abril i 9 d’octubre) i les Illes, que per fer-ho encara més bé hauria de ser el 31 de  desembre i 8 d’agost, ja anirem fent!

Amb el padrí

en ple miting, i no es va espantar...

De bateig

Recuperant el temps perdut reprenem aquest bloc a veure si ens podem posar al dia encara que sigui de forma desorganitzada....

L’11 de setembre, a part de la Diada Nacional del Principat, també vam tenir el bateig de la cosina valenciana de l’Abril, la Júlia, filla del cosí de l’Edu, l’Àlex, i l’Erica. Va ser un dinar a l’aire lliure on l’Abril va meravellar a tots els assistents menjant pernil serrano, patates i filet, amb el seu pitet, la seva trona i els seus ditets, allà pinçant i ella encantada de la vida! Això d’anar provant el menjar així li sembla molt divertit! Va ser un dia rodó: dinar, jugar a la gespa, li van regalar un vestit, va dormir una mica al cotxet (cosa bastant estranya en ella), va estar amb els avis, tiets i cosina i després cap a la manifestació. (abans però l’Abril i els seus pares es van canviar de vestit, que ens hem d’adaptar a totes les situacions: l’Abril portava un vestit taronja que li quedava espectacular que es va canviar per uns shorts texans i una samarreta, més de mani, guapa sempre. Veure post següent)

I així vam assistir al 1er bateig tant per part de la mare com de la filla, tota una experiència!

                        

 amb l'Avi orgullós de les seves nétes

Que guapos!

Els 3 cosins amb les seves filles (el cosí més petit és qui 1er va tenir la filla!)

 Atenció al vestit: tots de blanc i ella de taronja i amb les calces negres