Minivacances a l'Albi

El juliol ens vam escapar uns dies, convidats pel Padrí a acasa seva a l'Albí i com sempre vam estar molt i molt bé: ben acollits, ben alimentats (beneïdes orelletes i bunyols), ben adormits amb una fresqueta que feia enveja, a la psicina i per les Garrigues a fer uns tombs. L'únic que vam fer va ser anar al Casals a fer unes copes amb el walkie...no ens vam atrevir!!! 

L'Abril va gaudir d'aquesta escapada des del 1er moment, li va agradar veure coses noves, estar a l'aire lliure,  a la psicina gran i a la seva psicineta, provant coses de menjar (va tornar a menjar costelles de xai a la brasa i uns filets) i va congeniar molt bé amb el Ferran, de fet el seu lloc preferit va ser damunt la seva panxa, s'hi va trobar més que còmode! 

Papa contemplant la seva menuda

Rosegant la foca Mariona

Ara és el torn de la Mama: contemplacions, petons i mimitos

Asseguda a la taula com una nena gran

Aquest matí l'Abril va aconmpanyar la Mama al metge i ens vam esperar a la sala d'espera. Vam tenir la sort que hi havia una part de la sala d'espera dedicada als nens més petits i vam esatr esperant allà, a l'Abril li va agradar molt això de seure com una nena gran però en una cadira casi de la seva mida (per cert, tot de l'Ikea!) Aquí en teniu el testimoni:

Esplendor en la hierba

Aunque mis ojos ya no puedan ver ese puro destello, que me deslumbraba. 
Aunque ya nada pueda devolver la hora del esplendor en la hierba,
de la gloria en las flores, no hay que afligirse. 
Porque la belleza siempre subsiste en el recuerdo.....

Wordsworth